afirmar

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin affirmare.

Prononciacion

/afiɾˈma/

França (Bearn) : escotar « afirmar »

Sillabas

a | fir | mar

Vèrb

afirmar

  1. Assegurar, sosténer que quicòm es vertadièr.

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu afirmar
Gerondiu afirmant
Participi passat
singular plural
masculin afirmat afirmats
femenin afirmada afirmadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present afirmi
afirme[N 1]
afirmas afirma afirmam afirmatz afirman
Imperfach afirmavi afirmavas afirmava afirmàvem afirmàvetz afirmavan
Preterit afirmèri afirmères afirmèt afirmèrem afirmèretz afirmèron
Futur afirmarai afirmaràs afirmarà afirmarem afirmaretz afirmaràn
Condicional afirmariái afirmariás afirmariá afirmariam afirmariatz afirmarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present afirme afirmes afirme afirmem afirmetz afirmen
Imperfach afirmèssi afirmèsses afirmès
afirmèsse
afirmèssem afirmèssetz afirmèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu afirma ! afirmem ! afirmatz !
Negatiu afirmes pas ! afirmem pas ! afirmetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)