assostar

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Derivat de sostar.

Prononciacion

/asusˈta/

Sillabas

as | sos | tar (3)

Vèrb

assostar

  1. Aparar, metre a la sosta.

Derivats

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu assostar
Gerondiu assostant
Participi passat
singular plural
masculin assostat assostats
femenin assostada assostadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present assosti
assoste[N 1]
assostas assosta assostam assostatz assostan
Imperfach assostavi assostavas assostava assostàvem assostàvetz assostavan
Preterit assostèri assostères assostèt assostèrem assostèretz assostèron
Futur assostarai assostaràs assostarà assostarem assostaretz assostaràn
Condicional assostariái assostariás assostariá assostariam assostariatz assostarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present assoste assostes assoste assostem assostetz assosten
Imperfach assostèssi assostèsses assostès
assostèsse
assostèssem assostèssetz assostèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu assosta ! assostem ! assostatz !
Negatiu assostes pas ! assostem pas ! assostetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)