caractèr

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Via lo latin chăractēr (« marca al fèrre roge, emprenta, sagèl, estil, caractèr »), del grèc ancian χαρακτήρ, kharakter (« signe, emprenta »).

Prononciacion

/ka.ɾak'tɛr/

ca | rac | tèr (3)

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
caractèr caractèrs
[ka.ɾak'tɛr] [ka.ɾak'tɛrs]

caractèr masculin

  • Simbòl grafic
  1. Marca, figura traçada sus una superfícia quina que siá amb una pluma, un burin, un cisèl o autre, e que s'i dona una significacion.
  2. (Estampariá) Tipe utilizat se pels estampaires.
  3. (Per metonimia) (Estampariá) Ensemble dels tipes d’una meteissa familha.
  4. (Per analogia) (Informatica) Donada que reprasenta un element de tèxte segon un sistèma de codatge
  • natura essenciala d'un èsser
  1. Çò que destria una persona de las autras al vejaire de sas mòrs, de l’alma.
  2. (Per analogia) Torn de ment, qualitat bona o mala que destria un pòble dels autres.
  3. (En Absolut) Fòrça d’alma, rigor.
  4. Expression, anar expressiu, personal, original, en parlant subretot de las figuras penchas o escultadas.
  5. Çò qu'es distictiu de quicòm.
  6. (Botanica) (Zoologia) (Geologia) (Al plural) Marca essenciala que destria una substéncia, una planta, un animal dels autres.

Derivats

Traduccions