destintar

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia


Prononciacion

/destentin'ta/

Vèrb

destintar

  1. Perdre sa color.

Sinonims

Antonims


Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu destintar
Gerondiu destintant
Participi passat
singular plural
masculin destintat destintats
femenin destintada destintadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present destinti
destinte[N 1]
destintas destinta destintam destintatz destintan
Imperfach destintavi destintavas destintava destintàvem destintàvetz destintavan
Preterit destintèri destintères destintèt destintèrem destintèretz destintèron
Futur destintarai destintaràs destintarà destintarem destintaretz destintaràn
Condicional destintariái destintariás destintariá destintariam destintariatz destintarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present destinte destintes destinte destintem destintetz destinten
Imperfach destintèssi destintèsses destintès
destintèsse
destintèssem destintèssetz destintèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu destinta ! destintem ! destintatz !
Negatiu destintes pas ! destintem pas ! destintetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)