empachar

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del francés ancian empeechier, eissit del latin impedicāre.

Prononciacion

/empaˈt͡ʃa/

França (Bearn) : escotar « empachar » França (Bearn) - Lengadocian : escotar « empachar »

Sillabas

em | pa | char (3)

Vèrb

empachar

  1. Far obstacle a l'execucion de quicòm.

Derivats

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu empachar
Gerondiu empachant
Participi passat
singular plural
masculin empachat empachats
femenin empachada empachadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present empachi
empache[N 1]
empachas empacha empacham empachatz empachan
Imperfach empachavi empachavas empachava empachàvem empachàvetz empachavan
Preterit empachèri empachères empachèt empachèrem empachèretz empachèron
Futur empacharai empacharàs empacharà empacharem empacharetz empacharàn
Condicional empachariái empachariás empachariá empachariam empachariatz empacharián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present empache empaches empache empachem empachetz empachen
Imperfach empachèssi empachèsses empachès
empachèsse
empachèssem empachèssetz empachèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu empacha ! empachem ! empachatz !
Negatiu empaches pas ! empachem pas ! empachetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)