escloper

Catalan

Etimologia

Bastit a partir d'esclop amb lo sufix -er.

Prononciacion

[əskɫu'pe] (oriental), [eskɫo'peɾ] (valencian)

Sillabas

es | clo | per (3)

Nom comun

escloper masculin, pl. esclopers

1. L'escloper es va clavar una patacada al nas de campionat, els esclops es van escapar per tot el terra de la botiga i la campaneta es va posar a repicar desesperadament. (Josep Albanell dins Dolor de rosa, p. 42)

Variantas dialectalas

• esclopaire

Traduccions

• esclopièr ^(oc)