esmentar

Un article de Wikiccionari.

Catalan

Etimologia

Derivat de esment.

Prononciacion

[əzmən'ta] (oriental), [ezmen'taɾ] (occidental)

Espanha (Barcelona) : escotar « esmentar »

Sillabas

es | men | tar (3)

Vèrb

esmentar

Traduccions

Conjugason

Catalan
Infinitiu esmentar
Gerondiu esmentant
Participi passat
singular plural
masculin esmentat esmentats
femenin esmentada esmentades
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
jo tu ell
ella
vostè
nosaltres
nosaltras
nós
vosaltres
vosaltras
vós
ells
ellas
vostès
Present esmento esmentes esmenta esmentem esmenteu esmenten
Imperfach esmentava esmentavas esmentava esmentàvem esmentàveu esmentaven
Preterit esmentí esmentares esmentà esmentàrem esmentàreu esmentaren
Futur esmentaré esmentaràs esmentarà esmentarem esmentareu esmentaran
Condicional esmentaria esmentaries esmentaria esmentaríem esmentaríeu esmentaríen
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
jo tu ell
ella
vostè
nosaltres
nosaltras
nós
vosaltres
vosaltras
vós
ells
ellas
vostès
Present esmenti esmentis esmenti esmentem esmenteu esmentin
Imperfach esmentés esmentessis esmentés esmentéssim esmentéssiu esmentessin
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
tu vostè nosaltres
nosaltras
nós
vosaltres
vosaltras
vós
vostès
Afirmatiu esmenta! esmenti! esmentem! esmenteu! esmentin!
Negatiu no esmentis! no esmenti! no esmentem! no esmenteu! no esmentin!