fer

Catalan

Etimologia

Del latin facĕre.

Prononciacion

['fe]

Sillabas

fer (1)

Vèrb

fer

Reviradas

• far ^(oc)

Derivats

• factible
• faena, feina
• fet

Conjugason

Formas impersonalas Infinitiu fer Gerondiu fent Participi passat fet/feta fets/fetes Formas personalas nombre singular plural persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena Indicatiu jo tu ell / ella nosaltres nosaltras vosaltres vosaltras ells / ellas Present faig fas fa fem feu fan Imperfait feia feies feia fèiem fèieu feien Passat fiu feres féu férem féreu feren Futur faré faràs farà farem fareu faran Condicional faria faries faria faríem faríeu farien Subjonctiu jo tu ell / ella nosaltres nosaltras vosaltres vosaltras ells / ellas Present faci facis faci fem feu facin imperfait fes fessis fés féssim féssiu fessin Imperatiu - tu - nosaltres nosaltras vosaltres vosaltras - Present fes faci fem feu facin Francés Etimologia Del latin fĕrrum. Prononciacion ['fɛʁ] Sillabas fer (1) Nom comun fer masculin Reviradas fèrre (oc) Derivats ferrage ferrer ferreux ferrique