gisclar

Occitan

Etimologia

→ Etimologia de completar. (Ajustar)

Prononciacion

/d͡ʒisˈkla/, /d͡ʒisˈkla/

França (Bearn) : escotar « gisclar »

Sillabas

gis | clar (2)

Vèrb

gisclar

1. Sortir amb fòrça un fluid, liquid o gazós, del luòc ont es contengut.

Derivats

• gisclada
• giscle
• gisclet
• giscletar
• gisclós

Traduccions

anglés: to spurt (en) out, to squirt (en) catalan: brollar (ca), esquitxar (ca)

francés: jaillir (fr), éclabousser (fr), gicler (fr)

Conjugason

Lengadocian

Infinitiu	gisclar
Gerondiu	gisclant
Participi passat
	singular			plural
masculin	gisclat			gisclats
femenin	gisclada			giscladas
Mòde indicatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Present	giscli giscle	gisclas	giscla	gisclam	gisclatz	gisclan
Imperfach	gisclavi	gisclavas	gisclava	gisclàvem	gisclàvetz	gisclavan
Preterit	gisclèri	gisclères	gisclèt	gisclèrem	gisclèretz	gisclèron
Futur	gisclarai	gisclaràs	gisclarà	gisclarem	gisclaretz	gisclaràn
Condicional	gisclariái	gisclariás	gisclariá	gisclariam	gisclariatz	gisclarián
Mòde subjonctiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Present	giscle	giscles	giscle	gisclem	giscletz	gisclen
Imperfach	gisclèssi	gisclèsses	gisclès gisclèsse	gisclèssem	gisclèssetz	gisclèsson
Mòde imperatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Afirmatiu	—	giscla !	—	gisclem !	gisclatz !	—
Negatiu	—	giscles pas !	—	gisclem pas !	giscletz pas !	—
Nòtas