ipotèca

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Pel latin hypotheca, del grèc ancian ὑποθήκη, hypothếkê « gatge, depaus ».

Prononciacion

lengadocian /ipuˈtɛko̞/
provençau /ipuˈtɛkə/

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
ipotèca ipotècas
[ipuˈtɛko̞] [ipuˈtɛko̞s]

ipotèca femenin

  1. (drech) Acòrdi entre aquel que malèva d’argent (lo proprietari) e aquel que pòrta l’argent (lo creditor). Se lo montant d’argent (qu'es egal a la valor de la proprietat) es pas tornar, lo creditor pòt far realizar lo ben, mai sovent per una venda a l'enquant, per objectiu d'aténher la soma qu'òm li deu. E en tèrmes juridics: drech real que grava los immòbles suls quals pesa la salvagarda, fins al pagament d’una obligacion, d’un deute, e que seguís aqueles quinas que sián las mans en las quals escason.
  2. Carga figurada que demora après d'accions precedentes.
  3. Infirmitat, malandra.

Derivats

Parents

Traduccions

Forma de vèrb

ipotèca

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ipotecar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de ipotecar