Occitan

Del latin marmor eissit del grèc ancian μάρμαρος.

/'maɾbɾe/

mar|bre

Nom comun

marbre masculin

(mineralogia) Mena de pèira calcària, dura e solida, que servís subretot als obratges d'escultura e d’arquitectura.
Pèça del quite mineral talhat e lisat.
Obratges de marbre e d'escapolons de diferents marbres.
(estampariá) Taula de pèira o de metal sus que se pausa las paginas per la trabalhar.
(pastissariá) Taula de pèira utilizada coma superficia de manipulacion e de refrejament.
(mecanica) Superficia plana destinada verificar la geometria d’un veïcul

Del latin marmor eissit del grèc ancian μάρμαρος.

/ˈmarbɾə/, /ˈmaɾβɾe/

Espanha (Barcelona) : escotar « marbre »

mar|bre

Declinason
Singular	Plural
marbre	marbres

marbre masculin

Del latin marmor eissit del grèc ancian μάρμαρος.

/maʁbʁ/

França (Sant Llorenç de Cerdans) : escotar « marbre »

mar|bre

marbre masculin