ombra

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin umbra.

Prononciacion

/ˈumβɾo̞/, provençau /ˈũⁿbʀo̞/ França (Bearn) : escotar « ombra »

Sillabas

om|bra

Nom comun

Declinason
Singular Plural
ombra ombras
[ˈumβɾo̞] [ˈumβɾo̞s]

ombra femenin

  1. Sornièra relativa deguda a l'intercepcion dels rais luminoses.
  2. Espaci que, per causa de sa situacion enrè d'un còrs opac esclairat per una font luminosa, es totalament o parcialament privat de lutz. Ombrina
    1. Image recampat sus un ecran que reproduch en siloeta la forma d'un còrs opac situat entre la font luminosa e l'ecran.
      • Un espectacle d'ombras chinesas.
  3. Abséncia de clarum.
    • L'ombra de la nuèch.
  4. (figurat) Aparéncia, mai que mai febla, vana, d'una cosa.
    • Presentèt pas l'obra d'un pentiment.
    1. (Sciéncia oculta) Çò que, segons los ancians, subreviu d'una persona; son espèctre, son sovenir vivent.
      1. (per extension) Persona o causa personificada qu'es pas pus çò qu'èra o que perdèt las qualitats, los avantatges que fasián sa fòrça, sa grandor, son lustre.
  5. (figurat) Çò que presenta lo meteis biais agradiu que l'ombra dels rais solelh.
    • Créisser a l'ombra d'una maire amistolosa.
  6. (art) Partida d'una pintura, un dessenh o una gravadura que l'artista, utilizant de colors foscas, revèla mai las autres partidas donat l'efièch de volum.
  7. (ictiologia) Mena de peis Thymallis thymallus

Sinonims

Ombra portada (2)

Mena de peis

Derivats

Parents

Traduccions


Vèrb

ombra

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ombrar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de ombrar

Catalan

Etimologia

Del latin umbra.

Prononciacion

Balearic, Central /ˈombɾə/, Valencian /ˈombɾa/,

Sillabas

om|bra

Nom comun

Declinason
Singular Plural
ombra ombres

ombra femenin

  1. ombra (it)

Vèrb

ombra

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ombrar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de ombrar

Francés

Prononciacion

França (Lion) : escotar « ombra »

Prononciacion

/ɔ̃bʁa/

Forma de vèrb

ombra

  1. Tresena persona del singular del passat simple de ombrer

Italian

Etimologia

Del latin umbra.

Prononciacion

/ˈombra/

Sillabas

om|bra

Nom comun

Declinason
Singular Plural
ombra ombre

ombra femenin

  1. ombra (it)

Vèrb

ombra

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ombrar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de ombrar