viatjar

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

De viatge.

Prononciacion

/bjaˈd͡ʒa/

França (Bearn) : escotar « viatjar »

Vèrb

viatjar

  1. Far un viatge.

Parents

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu viatjar
Gerondiu viatjant
Participi passat
singular plural
masculin viatjat viatjats
femenin viatjada viatjadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present viatgi
viatge[N 1]
viatjas viatja viatjam viatjatz viatjan
Imperfach viatjavi viatjavas viatjava viatjàvem viatjàvetz viatjavan
Preterit viatgèri viatgères viatgèt viatgèrem viatgèretz viatgèron
Futur viatjarai viatjaràs viatjarà viatjarem viatjaretz viatjaràn
Condicional viatjariái viatjariás viatjariá viatjariam viatjariatz viatjarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present viatge viatges viatge viatgem viatgetz viatgen
Imperfach viatgèssi viatgèsses viatgès
viatgèsse
viatgèssem viatgèssetz viatgèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu viatja ! viatgem ! viatjatz !
Negatiu viatges pas ! viatgem pas ! viatgetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)

Catalan

Etimologia

De viatge.

Prononciacion

/biəˈd͡ʒa/ (central oriental); /viəˈd͡ʒa/ (balear), /biaˈd͡ʒa/ (nòrd-occidental), /biaˈd͡ʒaɾ/, /viaˈd͡ʒaɾ/ (valencian)

Vèrb

viatjar

  1. Viatjar.