Annèxa:Prononciacion : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikiccionari.
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 46 : Linha 46 :


==Occitan==
==Occitan==
{| align=center style="text-align:center"
| valign=top |
{| style="border:2px solid" cellspacing=0 cellpadding=0
|
{| style="border:1px solid #aaaaaa" rules=all cellpadding=4 cellspacing=0
! colspan=3 bgcolor=#ffffaa | Vocalas
|- bgcolor=#ffffcc
| AFI || Grafia || Exemples
|-
| [a] || a interiora || pl'''a'''n
|-
| [ɔ] o [o] || a finala || femn'''a'''
|-
| [a] || à || Occit'''à'''nia
|-
| [ɔ] || á || parlari'''á'''
|-
| [e] || e || ruf'''e'''
|-
| [e] || é || angl'''é'''s
|-
| [ɛ] || è || m'''è'''fi
|-
| [i] || i || tr'''i'''n
|-
| [i] || í || n'''í'''vol
|-
| [u] || o || l'''o'''p
|-
| [u] || ó || tiss'''ó'''s
|-
| [ɔ] || ò || c'''ò'''p
|-
| [y] || u || s'''u'''l
|-
| [y] || ú || dess'''ú'''s
|-
| [y] || ü || sa'''ü'''c
|-

|}
|}


| width=1% |
| valign=top |
{| style="border:2px solid" cellspacing=0 cellpadding=0
|
{| style="border:1px solid #aaaaaa" rules=all cellpadding=4 cellspacing=0
! colspan=3 bgcolor=#ffffaa | Consonantas
|- bgcolor=#ffffcc
| AFI || Grafia || Exemples
|-
| [b] || b iniciala || '''b'''arba
|-
| [β] || b intervocalica || ba'''b'''au
|-
| [p] || b finala|| clu'''b'''
|-
| [k] || c || '''c'''ade
|-
| [s] || c davant e,i || '''c'''erièr, '''c'''ivada
|-
| [k] || c finala || cran'''c'''
|-
| [s] || ç || bra'''ç'''
|-
| [tʃ] || ch || '''ch'''arrar
|-
| [d] || d iniciala|| '''d'''òna
|-
| [t] || d finala || ver'''d'''
|-
| [δ] || d intervocalica|| ba'''d'''ar
|-
| [f]|| f || '''f'''òrça
|-
| [g] || g iniciala || '''g'''ag
|-
| [ɣ] || g intervocalica|| ai'''g'''a
|-
| [ʒ] (1) || davant e,i || '''g'''èl, '''g'''ibre
|-
| [tʃ] || g finala ||ga'''g'''
|-
| [ʒ] (1) || j || '''j'''orn
|-
| [l] || l || '''l'''enga
|-
| [ʎ] || lh || fami'''lh'''a
|-
| [l] || lh finala || sole'''lh'''
|-
| [m] || m || '''m'''es
|-
| [n] || m finala || lu'''m'''
|-
| [n] || n || '''n'''on
|-
| [ø] || n finala || ma'''n'''
|-
| [ɲ] || nh || ca'''nh'''a
|-
| [p] || p || '''p'''oma
|-
| [k] || qu || '''q'''and
|-
| [rr] || r iniciala || '''r'''au
|-
| [rr] || rr || ba''rr'''i
|-
| [r] || r intervocalica|| pai'''r'''e
|-
| [ø] || r finala || parla'''r'''
|-
| [s] || s iniciala || '''s'''ol
|-
| [s] || ss || pa'''ss'''ar
|-
| [z] || s intervocalica || ra'''s'''on
|-
| [t] || t || '''t'''robador
|-
| [b] || v iniciala || '''v'''aca
|-
| [β] || v intervocalica || tra'''v'''èrsa
|-
| [ts] || x || sè'''x'''e
|-
| [z] || z || '''z'''inga-'''z'''anga
|}
|}

(1):o [dʒ] leng. oriental; [ts] o [dz] leng. septentrional.



{{-vejatz-}}
{{-vejatz-}}
[[w:Pronóncia de l'occitan|Pronóncia de l'occitan]] sus Wikipèdia
[[w:Pronóncia de l'occitan|Pronóncia de l'occitan]] sus Wikipèdia

Version del 11 març de 2008 a 21.02

Besonh de revirada   Aqueste tèxt o de tèxt en comentari a besonh d'èsser revirat (entièrament o non). Se coneissètz la lenga utilizada, esitetz pas ! Mercé pel Wikiccionari!.

Prononciacion

Las prononciacions donadas dins lo Wikiccionari son en AFI per defaut. Es tanben possible de las veire en X-SAMPA (veire cossí personalizar lo monobook per aquò ; cal èsser enregistrat per o poder far).

Aquesta pagina dona las correspondéncias de AFI e X-SAMPA segon las lengas.


Los alfabets

Aquesta pagina dona una tièra de fonèmas utilisadas dins la transcripcion fonologica dels mots de cada lenga. La prononciacion d'unas fonèmas depend de sa plaça dins lo mot. Dins aquel cas, aquesta pagina enonça las reglas de prononciacion.

Aquesta pagina dona las prononciacions fonemicas per dos sistèmas :

Notatz plan que se tracta de prononciacions fonemicas e pas foneticas (vejatz l'pagina d'ajuda sus las prononciacions per qualquas precisions). Son de convencions d'escritura adoptadas per facilitar l'escritura e la lectura d'aquèlas fonèmas, emai se la prononciacion vertadièra (doncas fonetica) d'aquels mots pòt fortament variar d'una region a l'autra veire d'una persona a l'autra (la fonèma /r/ per exemple correspond als sons : [r], [ɾ], [ʀ], [ʁ], [ʳ], etc.). Per aquesta prononciacion « reala », se cal referir a la pagina de fonetica de cada lenga (dins lor seccion "vejatz tanben").


Simbòls especials
AFI X-SAMPA indica :
ː : vocala longa
ˈ " accent primari
ˌ % accent secondari
. . separaire de sillabas
- separaire
-\ ligason

Occitan

Vocalas
AFI Grafia Exemples
[a] a interiora plan
[ɔ] o [o] a finala femna
[a] à Occitània
[ɔ] á parlariá
[e] e rufe
[e] é anglés
[ɛ] è mèfi
[i] i trin
[i] í nívol
[u] o lop
[u] ó tissós
[ɔ] ò còp
[y] u sul
[y] ú dessús
[y] ü saüc


Consonantas
AFI Grafia Exemples
[b] b iniciala barba
[β] b intervocalica babau
[p] b finala club
[k] c cade
[s] c davant e,i cerièr, civada
[k] c finala cranc
[s] ç braç
[tʃ] ch charrar
[d] d iniciala dòna
[t] d finala verd
[δ] d intervocalica badar
[f] f fòrça
[g] g iniciala gag
[ɣ] g intervocalica aiga
[ʒ] (1) davant e,i gèl, gibre
[tʃ] g finala gag
[ʒ] (1) j jorn
[l] l lenga
[ʎ] lh familha
[l] lh finala solelh
[m] m mes
[n] m finala lum
[n] n non
[ø] n finala man
[ɲ] nh canha
[p] p poma
[k] qu qand
[rr] r iniciala rau
[rr] rr barr'i
[r] r intervocalica paire
[ø] r finala parlar
[s] s iniciala sol
[s] ss passar
[z] s intervocalica rason
[t] t trobador
[b] v iniciala vaca
[β] v intervocalica travèrsa
[ts] x xe
[z] z zinga-zanga

(1):o [dʒ] leng. oriental; [ts] o [dz] leng. septentrional.


Vejatz tanben

Pronóncia de l'occitan sus Wikipèdia

Francés

Per la tièra de las grafèmas desparièras que correspondon a las fonèmas del francés, vejatz aiçi

Vocalas
API X-SAMPA Exemples
/a/ /a/ aller /a.le/, vache /vaʃ/
/ɑ/ /A/ tâche /tɑːʃ/, âme /ɑːm/
/i/ /i/ lit /li/', vie /vi/
/o/ /o/ hôtel /o.tɛl/
/ɔ/ /O/ botte /bɔt/
/y/ /y/ du /dy/, lu /ly/
/u/ /u/ cou /ku/, nous /nu/
/e/ /e/ blé /ble/, nez /ne/
/ɛ/ /E/ est /ɛ/, mètre /mɛtʁ/
/ø/ /2/ deux /dø/, jeu /ʒø/, nœud /nø/
/œ/ /9/ neuf /nœf/, fleur /flœʁ/
/ə/ /@/ le /lə/
/ɑ̃/ /A~/ dans /dɑ̃/, pend /pɑ̃/
/ɔ̃/ /O~/ bon /bɔ̃/, on /ɔ̃/
/ɛ̃/ /E~/ fin /fɛ̃/, pain /pɛ̃/
/œ̃/ /9~/ un /œ̃/, brun /bʁœ̃/
Consonantas
API X-SAMPA Exemples
/p/ /p/ père, pont
/b/ /b/ bête, bout
/t/ /t/ tête, ton
/d/ /d/ aide, don
/k/ /k/ bec, cou
/ɡ/ /g/ gout, béguin
/m/ /m/ aimer, mou
/n/ /n/ nous, une
/ɲ/ /J/ agneau, ognon et oignon
/f/ /f/ fête, fou
/v/ /v/ vous, rêve
/s/ /s/ sage, son
/z/ /z/ poison, zèbre
/ʃ/ /S/ chant
/ʒ/ /Z/ je, gens
/l/ /l/ aile, le
/ʁ/ /R/ peureux, rien
Semi-consonantas
API X-SAMPA Exemples
/j/ /j/ bien, fille
/w/ /w/ poids, noir, watt
/ɥ/ /H/ huile, nuit
Especials
API X-SAMPA Exemples
/ŋ/ /N/ camping (anglés)
/ʔ/ /?/ haricot

Vejatz tanben

Anglés

Vocalas
API X-SAMPA Exemples
/i/ /i/ happy
/iː/ /i:/ ease, see
/ɪ/ /I/ city, bit
/eɪ/ /eI/ bait
/ɛ/ /E/ bed, bet
/æ/ /{/ bad, cat
/ə/ /@/ about
/ɚ/ color (us)
/ɜː/ /3:/ fur, bird (gb)
/ɝ/ /3`/ fur, bird (us)
/uː/ /u:/ boot, soon, lose (gb)
/u/ /u/ boot, soon, lose (us)
/u/ /u/ into
/ʊ/ /U/ put, foot
/oʊ/ // boat, nose (us)
/əʊ/ // boat, nose (gb)
/ʌ/ /V/ run, enough, up
/ɔː/ /O:/ saw, caught (gb)
/ɑː/ /A:/ father (gb)
/ɒ/ /Q/ not, cough (gb)
Diftongas
API X-SAMPA Exemples
/ɑɪ/ /AI/ rise, my
/ɑʊ/ /AU/ house, now
/ɔɪ/ /OI/ noise, boy
/eɪ/ /eI/ same, play, bait
/əʊ/
/oʊ/
/@U/
/OU/
hope, go, know
/ɪə/ /I@/ eer, near, here
/eə/ /e@/ pear, there
/ʊə/ /U@/ poor
/uə/ /U@/ cruel
ɔə /O@/ more
Consonantas
API X-SAMPA Exemples
/b/ /b/ but, cab
/tʃ/ /tS/ chair, picture, branch
/d/ /d/ do, wood
/dʒ/ /dZ/ judge, gin
/f/ /f/ fool, enough
/ɡ/ /g/ go, bag
/h/ /h/ ham
/k/ /k/ cat, kill, queen
/l/ /l/ left
/ɫ/ /5/ milk
/m/ /m/ man, him
/ɱ/ emphasis, amphora
/n/ /n/ no
/ŋ/ /N/ singer, ring
/ɲ/ /J/ canyon
/p/ /p/ pen, top
/r/ /r/ run, very (gb)
/ɻ/ /r\`/ run, very (us)
/s/ /s/ see, pas, city
/ʃ/ /S/ she, sure, emotion
/t/ /t/ to, mat
/θ/ /T/ thing, nothing, moth
/ð/ /D/ this, father, clothe
/v/ /v/ voice
/w/ /w/ we
/j/ /j/ yes
/ʍ/ /W/ which (gb)
/x/ /x/ loch (écossais)
/z/ /z/ zoo, roses
/ʒ/ /Z/ pleasure

Vejatz tanben

Espanhòl

Vocalas
API SAMPA Exemples
/a/ /a/ apartado, asegurar
/e/ /e/ enamorado, elucidar
/i/ /i/ isla, ir
/o/ /o/ obligado, objeto, ofrecer
/u/ /u/ usted, único
Consonantas
API SAMPA Exemples
/b/ /b/ bueno, vaca
/k/ /k/ coger, clase
/θ/ /T/ hacer, zapato
/tʃ/ /tS/ chantaje, chico
/d/ /d/ dar, dolor
/ɡ/ /g/ guardar, galante
/f/ /f/ familia, flujo
/x/ /x/ jefe, juicio, gimenez
/l/ /l/ lavar, levantar
/ʎ/ /L/ hallar, amarillo
/m/ /m/ mujer, madre
/n/ /n/ nave, noble
/ɲ/ /J/ ñoño, niña
/p/ /p/ padre, pez
/ɾ/ /r/ (/4/) reir, oro, derecho
/r/ /rr/ perra, regla, onra
/s/ /s/ salir, símbolo
/t/ /t/ tirar, traer
/β/ /B/ abrir, intensivo
/ð/ /D/ ayudar
/ʝ/ /j/ yo, ayudar

Vejatz tanben

Alemand

Vocalas
API X-SAMPA Exemples
/ˈiː/ Knie, ihr
/ˈɪ/ Mitte
/i/ pikant
/ˈeː/ reden, Beet, Ehre
/ˈɛ/ Bett, hätte
/e/ Pedant
/ə/ bitte, bekannt
/ˈɛː/ Käse, ähneln
/ɛ/ präzis
/ˈaː/ Tadel, Saat, Bahn
/ˈa/ Bann
/ˈoː/ Ofen, Boot, Ohr
/ˈɔ/ Gott
/o/ Motiv
/ˈøː/ schön, Föhn
/ˈœ/ können
/œ/ ...
/ø/ ...
/ˈuː/ Mus, Stuhl
/ˈʊ/ Fluss
/u/ Mutant
/ˈyː/ über, führen
/ˈʏ/ dünn
/y/ übersetzen, Physik
/aɪ/ Ei, Kai
/aʊ/ Haus
/ɛɪ/ hey
/ɔɪ/ Heu, Läufer
/ʊɪ/ pfui
Consonantas
API X-SAMPA Exemples
/j/ ja
/p/ Panne, ab, Abtei
/b/ Bann
/t/ Tag, Rad, Theater
/d/ dann
/k/ kann, Tag, Chlor, Qualität (/kv/)
/ɡ/ gut
/f/ Fang, Physik
/v/ wann, Qualität (/kv/)
/s/ Fass, Skat, Mus, Fuß, reissen
/z/ Wiese, Sand
/ʃ/ schön, Stadt, Spur
/ʒ/ Garage, Journal
/x/ ach, Buch, Tochter
/ç/ ich, echt, Bücher, möchte, Chemie
/r/ Rat
/h/ Hand
/l/ Land
/m/ Mann
/n/ nun
/ŋ/ Rang, danke
  • L'accent tonic es notat amb lo simbòl /ˈ/ e s'utiliza tanben dins los mots d'una silaba. Aquesta tièra desepara las vocalas de las silabas que portan l'accent de las vocalas dins las silabas sens accent, même si la valeur des voyelle est la même. L'accent sera toujours placé au début de la syllabe, et non de la voyelle.
  • Les voyelles longues sont dotées du symbole /ː/.
  • Certains des phonèmes ci-dessus sont des allophones (comme /x/ et /ç/), mais leur prononciation est si différente qu'ils sont notés par des symboles différents.
  • La son de la lettre r est noté /r/ même si souvent il est prononcé [ɐ]. Exemple: /ˈart/ pour Art.
  • Les terminaison non-accentuées -er et -ern sont notées /ɛr/ et /ɛrn/.
  • Les terminaisons non-accentuées -en, -el, -eln sont notées /ən/, /əl/ et /əln/.
  • La terminaison -ig est notée /ɪk/.

Remarques sur la prononciation:

  • Un [ʔ] se prononce au début des syllabes qui commencent par une voyelles. Ce son n'est jamais indiqué dans la prononciation.
  • Dans les mots se terminant par /ən/, le /ə/ est souvent omis et le /n/ s'assimile à la consonne précédante. Exemples:
    • raten /ˈraː.tən/ est souvent prononcé [ˈraː.tn̩]
    • geben /ˈgeː.bən/ est souvent prononcé [ˈgeː.bm̩]
    • Haken /ˈhaː.kən/ est souvent prononcé [ˈhaː.kŋ̩]
  • /əl/ à la fin des mots est souvent prononcé [l̩]
  • Comme en Français, /r/ est souvent prononcé [ʁ]
  • La lettre ä est souvent prononcée [e] au lieu de [ɛ]. Exemple: [ˈkeː.zə] pour Käse, noté /ˈkɛː.zə/.

Espéranto

Les lettres de l'espéranto sont identiques à celles de l'Alphabet phonétique international, à l'exception des lettres ŝ [ʃ], ĉ [tʃ], c [ts], ĵ [ʒ], ĝ [dʒ], ŭ [w], ĥ [x].

Voir aussi Le portail de l'espéranto.

Turque

Voir aussi

Roumain

Voyelles
API X-SAMPA Exemples
/a/ amar
/ə/ fără
/ɨ/ vârî
/e/ elev
/i/ iris
/o/ ocol
/ø/ loess
/u/ uluc
/y/ führer
Consonnes
API X-SAMPA Exemples
/p/ peşte
/b/ bancă
/t/ tot
/d/ după
/k/ carte
/g/ grup
/ʧ/ cer, circ
/ʤ/ ger, gir
/f/ foc
/v/ varză
/s/ soare
/z/ zer
/ʃ/ şarpe
/ʒ/ joc
/h/ harpă, horn, hienă
/m/ mac
/n/ nor
/l/ lac
/r/ rac
Semi-voyelles
API X-SAMPA Exemples
/w/ rouă
/j/ iarnă
/e̯/ deal
/o̯/ doar
Palatalisation
API X-SAMPA Exemples
/∎ʲ/ cinci

Voir aussi

Japonais

Voyelles
API X-SAMPA Exemples
/a/ ame ()
/i/ inu ()
/ɯ/ uchi ()
/e/ eko (依怙)
/o/ oni ()
Consonnes
API X-SAMPA Exemples
/k/ kara (から)
/s/ sono (その)
/t/ tabi (足袋)
/ts/ tsunami (津波)
/n/ numa ()
/h/ haku ()
/ɸ/ futon (布団)
/m/ miru (見る))
/j/ yatsu ()
/ɺ/ ringo (林檎)
/ɰ/ wa ()
/ɰ/ wo ()
/g/ geta (下駄)
/d/ dono (何の)
/z/ zō ()
/dz/ zurai (辛い)
/b/ baka (馬鹿)
/p/ papa (パパ)
/ɴ̩/ chikan (痴漢)
/m/ enpitsu (鉛筆)
/n/ anta (あんた)
/ŋ̩/ anga (安臥)
Palatalisation
API X-SAMPA Exemples
/ɕ/ sha ()
/cɕ/ chibi (ちび)
/ç/ hito ()
/ʑ/ dans /ɟʑ/ ou /ʑi/ jibun (自分)
consonne + /j/ => /consonne + ʲ/ myō()
Archiphonème
API X-SAMPA Exemples
/Q/ nip'pon (日本)

Voir aussi

Outils


Catégorie:Annexes