Annèxa:Plurals irregulars en occitan : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikiccionari.
Contengut suprimit Contengut apondut
Dhegiha (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Gabones (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Balisas : Modificacion per mobil Modificacion pel web mobil
Linha 115 : Linha 115 :
{|class="wikitable"
{|class="wikitable"
|-
|-
|paucval → paucvals (vaurien)
|paucval → paucvals (fr. vaurien)
|malagacha → malagachas (qui a le mauvais œil)
|malagacha → malagachas (fr. qui a le mauvais œil)
|fug-l'òbra → fug-l'òbras (paresseux, fainéant)
|fug-l'òbra → fug-l'òbras (fr. paresseux, fainéant)
|}
|}


'''6. Lo plural s'emplega facilament per una causa unica, o multipla, o per donar una valor expressiva.'''
'''6. Lo plural s'emplega facilament per una causa unica, o multipla, o per donar una valor expressiva.'''


sonar los classes;
sonar los classes (sonar li clas);
seguir las escòlas;
seguir las escòlas (far estudis, anar a l'universitat);
las susors me prenon;
las susors me prenon;
far las patz;
far las patz;
de cuols ;
de cuols (caire '');
de ventres
de ventres (caire '')

== Plurals sensibles ==
I a una tendéncia populara fòrta a far los adjectius alongats al plural, en [[Carcin]], [[Rouergue]] e mantuna partida del [[Lengadòc]]. La novèla flexion ''-es'', non solament se substituís, mas encara s'ajosta sovent a l'anciana e regulara flexion en ''-s'', dins lo pronom ''el'' (>''elses''), dins maites adjectius determinatius (''aquelses'', ''qualses'', ''quantses'', ''tantses'', ''totses'', ''unses'' o ''usses'' ; al femenin, ''totsas'', ''ussas''), e dins dos o tres substantius (''eusses'', ''pelses'', ''reises'' (<rei), ''fialsses'' (<fial, fial). Aquestas flexions tòcan tanben las particulas, regularament invariablas, ''mai'' e ''ges'', e lo nom compausat ''totplen'', que n'a lo ròtle (''Per de c(o)òps n'a pas gisses'' ([[Vilafranca de Roergue]]); ''totplesses d'autres legats (id.)''; ''li fau maisses de pelses grises'' ([[Besièrs]]).


[[Categoria:Annèxas en occitan]]
[[Categoria:Annèxas en occitan]]

Version del 6 febrièr de 2017 a 13.12

La formacion del plural

La formacion del plural dels adjectius e dels noms càmbia pauc.

1. D'un biais general lo plural s'obten en apondre "s" a la forma del singular.

òme → òmes femna → femnas blanc → blancs blanca → blancas
  • L'excepcion son los plurals dits "sensibles" presents unicament en lengadocian: Los mots acabats per "ç, s, is, ch, g, sc, st" fan son plural en "es".
braç → braces tais → taisses mois → moisses païs → païses pas → passes cas → cases las → lasses fach → faches puèg → puèges bòsc → bòsques trast → trastes trist → tristes abondós → abondoses fus → fuses ros → rosses
  • Los plurals sensibles dits "abusius" : d'unes articles, pronoms o adjectius fan tanben son plural en "es".
un → unes aquel → aqueles el → eles
  • Los mots en "tz" fan son plural en "ses".
votz → voses cantairitz → cantairises

Excepcion: la patz → las patz

2. Los noms d'ostal prenon la marca del plural.

      los Andrieus, los Negres, los Ortolans, los Bòsques, los Rosses

3.Los noms emplegats dins un sens collectiu o partitiu an pas de plural.

      la polalha, l'aujam, lo postam, l'arbram, lo folhum, l'auselum, lo femnum, la lenha, l'òssa, la frucha, lo bestial

4. Los mots que designan de causas compausadas de doas parts o mai s'emplegan unicament al plural.

     las bragas, las cauças, las mordassas, las morenas, los talhants, las tenalhas
  • Es çò meme pels noms de fèstas, de ceremonias religiosas o de trabalhs agricòlas.
      Cendres, Pascas, Vèspras, vigilhas, cubrisons, sègas, semenilhas, vendémias

5. Plural dels mots compausats.

  • Los, formats per dos noms en oposicion o per un nom seguit o precedit d'un adjectiu que lo qualifica, fan variar los dos tèrmes.
pòrta-fenèstra → pòrtas-fenèstras nap-caulet → naps-caulets agulha-cosent → agulhas-cosents
  • Los, formats d'un adjectiu precedit d'un nom que servís de complement, o de dos noms que un es lo complement de l'autre, o d'un vèrbe e de son complement, fan variar lo darrièr tèrme.
alablanc → alablancs terratrèmol → terratrèmols rampalm → rampalms còrdolor → còrdolors sarracap → sarracaps palfèr → palfèrs
  • Dins los noms formats d'un nom seguit d'un nom suplementari, que lo completa amb l'ajuda d'una preposicion, lo tèrme complement demòra invariable.
cap d'ostal → caps d'ostal molin de vent → molins de vent
  • Pasmens, quora lo sens de la composicion s'es perdut, los noms compausats an tendéncia a èstre traitats coma de noms simples.
aigardent → aigardents vinagre → vinagres vidalba → vidalbas capmèstre → capmèstres capmàs → capmases maldecap → maldecaps
  • Se pòdon trobar de substantius que malgrat son mòde verbal, prenon la marca del plural.
paucval → paucvals (fr. vaurien) malagacha → malagachas (fr. qui a le mauvais œil) fug-l'òbra → fug-l'òbras (fr. paresseux, fainéant)

6. Lo plural s'emplega facilament per una causa unica, o multipla, o per donar una valor expressiva.

sonar los classes (sonar li clas); seguir las escòlas (far estudis, anar a l'universitat); las susors me prenon; far las patz; de cuols (caire ); de ventres (caire )

Plurals sensibles

I a una tendéncia populara fòrta a far los adjectius alongats al plural, en Carcin, Rouergue e mantuna partida del Lengadòc. La novèla flexion -es, non solament se substituís, mas encara s'ajosta sovent a l'anciana e regulara flexion en -s, dins lo pronom el (>elses), dins maites adjectius determinatius (aquelses, qualses, quantses, tantses, totses, unses o usses ; al femenin, totsas, ussas), e dins dos o tres substantius (eusses, pelses, reises (<rei), fialsses (<fial, fial). Aquestas flexions tòcan tanben las particulas, regularament invariablas, mai e ges, e lo nom compausat totplen, que n'a lo ròtle (Per de c(o)òps n'a pas gisses (Vilafranca de Roergue); totplesses d'autres legats (id.); li fau maisses de pelses grises (Besièrs).