abominar

Occitan

Etimologia

Del latin abominari « rebufar amb òrre coma un marrit signe » de ab-, prefix que marca l’alunhament, e omen, « presagi », « auguri »

Prononciacion

lengadocian, gascon /aβumiˈna/, /aβumiˈna/

provençau /abumiˈna/, /abumiˈna/

Sillabas

a|bo|mi|nar

Vèrb

abominar

1. Condemnar e renegar quicòm o qualau'un conciderat coma marrit o prejudiciable.
2. Aver en òrre o aversion quicòm o qualqu'un.

Sinonims

• aborrir
• asirar
• detestar
• execrar

Parents

• abominable
• abominacion

Traduccions

alemand: verabscheuen (de) anglés: abhor (en), loathe (en), detest (en) basc: gorrotatu (eu) catalan: abominar (ca) espanhòl: abominar (es) francés: abominer (fr) italian: abominare (it) portugués: abominar (pt)

Catalan

Etimologia

Del latin abominari « rebufar amb òrre coma un marrit signe » de ab-, prefix que marca l’alunhament, e omen, « presagi », « auguri »

Prononciacion

Oriental: central /əβumiˈna/, /əβumiˈna/, balear /əbomiˈna/, /əbomiˈna/, /əbumiˈna/, /əbumiˈna/

Occidental: nord-occidental /aβomiˈna/, /aβomiˈna/ valencian /abomiˈnaɾ/, /abomiˈnaɾ/, /aβomiˈna/, /aβomiˈna/

Sillabas

a|bo|mi|nar

Vèrb

abominar

1. abominar ^(oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin abominari « rebufar amb òrre coma un marrit signe » de ab-, prefix que marca l’alunhament, e omen, « presagi », « auguri »

Prononciacion

/aβ̞omiˈnaɾ/, /aβ̞omiˈnaɾ/

Sillabas

a|bo|mi|nar

Vèrb

abominar

1. abominar ^(oc)

Portugués

Etimologia

Del latin abominari « rebufar amb òrre coma un marrit signe » de ab-, prefix que marca l’alunhament, e omen, « presagi », « auguri »

Prononciacion

Portugal /ɐbumiˈnaɾ/, /ɐbumiˈnaɾ/

Brasil /abõmĩˈnaɾ/, /abõmĩˈnaɾ/, /abomiˈna/, /abomiˈna/

Sillabas

a|bo|mi|nar

Vèrb

abominar

1. abominar ^(oc)