amarar
Aparéncia
Occitan
Etimologia
- (verb 1) Benlèu a partir del latin mĕrus « pur, sens pas de mescla » e del prefix privatiu «a-»
- (verb 2) A partir de mar.
Prononciacion
- lengadocian, gascon /amaˈɾa/
- gascon /aˈmaʀə/
- França (Bearn) : escotar « amara »
Vèrb 1
amarar
- Molhar quicòm en lo metent dins un liquid fins a l'embeure
- Submergir un airal per un asondament d’aigas.
Sinonims
molhar
submergir
Traduccions
| Trempar | |
|---|---|
|
| |
| Embeure | |
|---|---|
| |
| inondar | |
|---|---|
| |
Vèrb 2
amarar

- (aeonautica e astronotisme) Tornar prene contacte amb la susfàcia de la mar e per extension, sus l'aiga per un idravion, un avion amfibí o una astronau.
s'amarar
- Se riscar en mar.
Derivats
Vocabulari aparentat per lo sens.
amarar
Antonims
amarar
Traduccions
| Se pausar sus l'aiga | |
|---|---|
| |
Catalan
Etimologia
- (verb 1) Benlèu a partir del latin mĕrus « pur, sens pas de mescla » e del prefix privatiu «a-»
- (verb 2) A partir de mar.
Prononciacion
- Oriental /əməˈɾa/
- Occidental: nord-occidental /amaˈɾa/, valencian /amaˈɾaɾ/, /amaˈɾa/
Vèrb 1
amarar
- amarar (oc) dins lo sens d'embeure
- Roire.
- Molhar los vestiments de qualqu'un.
- Atudar la calç viva dins de l'aiga per realizar un lach de calç.
- (alguerés) Asagar.
Vèrb 2
amarar
Espanhòl
Etimologia
- A partir de mar.
Prononciacion
- /amaˈɾaɾ]/
Vèrb
amarar
Portugués
Etimologia
Prononciacion
- Portugal /ɐmɐˈɾaɾ/
- Brasil /ãmaˈɾaɾ/, /amaˈɾa/
Vèrb 1
amarar
Vèrb 2
amarar