arbitre
Aparéncia
Occitan
Etimologia
Del latin arbitrium (« jutjament, poder, volontat »).
Prononciacion
lengadocian, gascon /aɾ'βitɾe/, provençau /aʀ'bitʀe/
- França (Bearn) : escotar « arbitre »
Sillabas
ar|bi|tre
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| arbitre | arbitres |
| [aɾ'bi.tɾe] | [aɾ'bi.tɾes] |
arbitre masculin, (equivalent femnin: arbitra)
- Òme causida per terminar un diferend.
- Prene, nomenar, causir qualqu’un per arbitre.
- (Espòrt) Òme encargat dins lo jòc de'n far respectar les règlas.
- Arbitre de fotbòl.
- Mèstre absolut de quicòm.
- Dieu es l’arbitre de la vida e de la mòrt
Parents
Traduccions
Forma de vèrb
arbitre
Francés
Etimologia
Del latin arbitrium (« jutjament, poder, volontat »).
Prononciacion
/aʁbitʁ/
- França (Lion) : escotar « arbitre »
- França (Mülhausen) : escotar « arbitre »
- França (Somain) : escotar « arbitre »
Sillabas
ar|bi|tre
Nom comun
arbitre masculin o femenin, (plurals: arbitres)
Forma de vèrb
arbitre
- Primièra persona del singular de l’indicatiu present de arbitrer.
- Tresena persona del singular de l’indicatiu present de arbitrer.
- Primièra persona del singular del subjonctiu present de arbitrer.
- Tresena persona del singular del subjonctiu present de arbitrer.
- Segonda persona del singular de l’imperatiu present de arbitrer.
Italian
Etimologia
Del latin arbitrium (« jutjament, poder, volontat »).
Prononciacion
/ˈar.bi.tra/
Sillabas
ar|bi|tre
Forma de nom comun
arbitre femenin