arbitre

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin arbitrium (« jutjament, poder, volontat »).

Prononciacion

lengadocian, gascon /aɾ'βitɾe/, provençau /aʀ'bitʀe/

França (Bearn) : escotar « arbitre »

Sillabas

ar|bi|tre

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
arbitre arbitres
[aɾ'bi.tɾe] [aɾ'bi.tɾes]

arbitre masculin, (equivalent femnin: arbitra)

  1. Òme causida per terminar un diferend.
    • Prene, nomenar, causir qualqu’un per arbitre.
  2. (Espòrt) Òme encargat dins lo jòc de'n far respectar les règlas.
    • Arbitre de fotbòl.
  3. Mèstre absolut de quicòm.
    • Dieu es l’arbitre de la vida e de la mòrt

Parents

Traduccions

Forma de vèrb

arbitre

  1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de arbitrar
  2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de arbitrar

Francés

Etimologia

Del latin arbitrium (« jutjament, poder, volontat »).

Prononciacion

/aʁbitʁ/

França (Lion) : escotar « arbitre »
França (Mülhausen) : escotar « arbitre »
França (Somain) : escotar « arbitre »

Sillabas

ar|bi|tre

Nom comun

arbitre masculin o femenin, (plurals: arbitres)

  1. arbitre

Forma de vèrb

arbitre

  1. Primièra persona del singular de l’indicatiu present de arbitrer.
  2. Tresena persona del singular de l’indicatiu present de arbitrer.
  3. Primièra persona del singular del subjonctiu present de arbitrer.
  4. Tresena persona del singular del subjonctiu present de arbitrer.
  5. Segonda persona del singular de l’imperatiu present de arbitrer.

Italian

Etimologia

Del latin arbitrium (« jutjament, poder, volontat »).

Prononciacion

/ˈar.bi.tra/

Sillabas

ar|bi|tre

Forma de nom comun


arbitre femenin

  1. arbitra