atèu
Aparéncia
Occitan
Etimologia
Del latin atheos, del grèc ancian ἄθεος. Compausat del prefix «ἀ-» privatiu, e de θεός, «dieu»
Prononciacion
- /aˈtɛw/
- França (Bearn) : escotar « atèu »
Sillabas
pa|gan
Adjectiu
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Dialècte : lengadocian, gascon | ||
| Singular | Plural | |
| Masculin | atèu | atèus |
| [aˈtɛw] | [aˈtɛws] | |
| Femenin | atèa | atèas |
| [aˈtɛo̞] | [aˈtɛo̞s] | |
atèu
- Que crei pas dins l’existéncia d’una divinitat o mai.
Parents
Mots aparentats
Antonims
Traduccions
|
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian, gascon | |
| Singular | Plural |
| atèu | atèus |
| [aˈtɛw] | [aˈtɛws] |
atèu masculin, (femenin: atèa)
- Lo que crei pas dins l’existéncia d’una divinitat o mai.
- Lo qu'afirma lo fach de creire pas en quicòm qu'es enonciat sens pròva.
- Lo qu’a pas de religion.
Sinonims
Traduccions
|