auguri
Aparéncia
Occitan
Etimologia
- Del latin augurium.
Prononciacion
- lengadocian /awˈɣyɾi/
- provencau /awˈgyʀi/
Sillabas
au|gu|ri
Nom comun
auguri masculin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| auguri | auguris |
| [awˈɣyɾi] | [awˈɣyɾis] |
- Presagi per lo qual òm jutja de l’avenidor. Pels Romans antics, se disiá dels signes que los augurs tiravan de l’observacion de la volada dels aucèls. Ara se ditz de tot çò que pòt far devinar l’avenidor.
Variantas
Sinonims
Parents
Locucions derivadas
Traduccions
|
Forma de vèrb
auguri
- primièra persona del singular de l’indicatiu present de augurar.
Catalan
Etimologia
- Del latin augurium.
Prononciacion
- oriental /əwˈɣuɾi/, occidental /awˈɣuɾi/
Sillabas
au|gu|ri
Nom comun
auguri
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| auguri | auguris |
Forma de vèrb
auguri
Italian
Prononciacion
- /auˈɡuri/
Sillabas
au|gu|ri
Forma de nom comun
auguri
Forma de vèrb
auguri
- segonda persona del singular de l’indicatiu present de augurare.
- primièra persona del singular del subjonctiu present de augurare.
- segonda persona del singular del subjonctiu present de augurare.
- tresena persona del singular del subjonctiu present de augurare.
- tresena persona del singular de l’imperatiu present de augurare.