brocar

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

De bròca.

Prononciacion

/bɾuˈka/

Vèrb

brocar

  1. Transformar un fial de textil en una pèça de teissut en far de malhas.
  2. (agricultura) Multiplicar una planta per un dels seus brots.

Sinonims

Variantas dialectalas

  • brochar (lemosin), (auvernhat), (vivaroalpenc)

Traduccions

far de malhas amb de fials


multiplicar un planta amb de brots


Conjugason

Lengadocian
Infinitiu brocar
Gerondiu brocant
Participi passat
singular plural
masculin brocat brocats
femenin brocada brocadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present bròqui
bròque[N 1]
brocas broca brocam brocatz brocan
Imperfach brocavi brocavas brocava brocàvem brocàvetz brocavan
Preterit broquèri broquères broquèt broquèrem broquèretz broquèron
Futur brocarai brocaràs brocarà brocarem brocaretz brocaràn
Condicional brocariái brocariás brocariá brocariam brocariatz brocarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present bròque bròques bròque bròquem bròquetz bròquen
Imperfach broquèssi broquèsses broquès
broquèsse
broquèssem broquèssetz broquèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu broca ! bròquem ! bròcatz !
Negatiu bròques pas ! bròquem pas ! broquetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)