caçaira

Occitan

Etimologia

De caçar amb lo sufix -aire.

Prononciacion

/kaˈsajɾo̞/, /kaˈsajɾo̞/

Sillabas

ca|çai|ra

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
caçaira	caçairas
[kaˈsajɾo̞]	[kaˈsajɾo̞s]

caçaira femenin, (maculin: caçaire)

Una caçaira danesa

1. La que caça, que percaça
2. (Militar) Soldata d’infantariá o de cavalariá especilizada dins las operacions de reperatge, d'entresenha e d'ajuda al delà de las linhas.

Variantas dialectalas

• caçadora (gascon)
• caçairitz (provençau)
• caçarèla (provençau)
• chaçadora (lemosin)

Parents

• caça
• caçar
• cacilha

Derivats

• caçairòta

Traduccions

alemand: Jägerin (de) anglés: hunteress (en) basc: catalan: caçadora (ca) espanhòl: cazadora (es) francés: chasseuse (fr) italian: cacciatora (it) lituanian: medžiotojas (lt) portugués: caçadora (pt)