cintre

Occitan

Etimologia

De cintrar

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈsintɾe/, /ˈsintɾe/

provençau /ˈsĩⁿtʀe/, /ˈsĩⁿtʀe/

Nom comun

Declinason
Dialècte : gascon
Singular	Plural
cintre	cintres
[ˈsintɾe]	[ˈsintɾes]

Declinason
Dialècte : provençau
Singular	Plural
cintre	cintres
[ˈsĩⁿtʀe]

cintre masculin

1. veire cindre

Variantas dialectalas

• cindra
• cindre

Derivats

• plen cintre

Traduccions

Corbadura en arc
alemand: Bogen (de) anglés: arch (en), curve (en), arc (en) basc: catalan: cintra (ca)	espanhòl: curva (es), arco (es) francés: cintre (fr) italian: curva (it), arco (it) portugués: curva (pt), arco (pt)

Òbra temporària de fustariá
alemand: anglés: centring (en) basc: zintra (eu) catalan: cintra (ca)	espanhòl: cimbra (es) francés: cintre (fr) italian: centina (it) portugués: cimbre (pt)

Fustam d'un teatre
alemand: Zug (de) anglés: fly system (en) basc: catalan: tramoia (ca)	espanhòl: tramoya (es) francés: cintre (fr) italian: portugués:

Forma de vèrb

cintre

1. Primièra persona del singular del present del subjnctiu de cintrar.
2. Tresena persona del singular del present del subjnctiu de cintrar.

Etimologia

De cintrer

escotar « cintre »

Prononciacion

/sɛ̃tʁ/, /sɛ̃tʁ/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
cintre	cintres
[sɛ̃tʁ]

cintre masculin

1. cintre ^(fr)

Forma de vèrb

cintre

1. Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de cintrer.
2. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de cintrer.
3. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de cintrer.
4. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de cintrer.