cròme

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin chroma « tint, uscle », del grèc ancian χρῶμα color.

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈkɾɔme/, provençau /ˈkʀɔme/

Sillabas

crò|me

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
cròme cròmes
[ˈkɾɔme] [ˈkɾɔmes]
Mòstra de cròme

cròme masculin

  1. (elements) (indenombrable) Element quimic metallic de simbòl Cr e de numèro atomic 24.
  2. (indenombrable) Metal pur d'aquel element, dur, d’una color grisenca, acièr argent, resistent a la corrosion e que ternís pas.
  3. (metonimia) Pèça cromada.
    • Los cròmes d'una veitura.
  4. (al plural) Los aliatges de cròme, dins lor ensemble.

Variantas dialectalas

Derivats

Traduccions


Forma de vèrb

cròme

  1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de cromar
  2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de cromar