defensa
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Occitan 
Etimologia
Del latin defensa (sens identic), deverbal de defendere bastit amb lo prefixe de- (« fòra de ») e del vèrb arcaíc fendere (« atacar »).
Prononciacion
[deˈfen.sɔ]
de | fen | sa (3)
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| defensa | defensas |
| [de'fen.sɔ] | [de'fen.sɔs] |
defensa femenin
- Accion de defendre, de se defendre.
- (Militar) Accion o bias de defendre una plaça, un pòst, etc., de s’i defendre.
- (Politica) Gestion de l’armada e de la marina.
- Lo ministèri de la defensa.
- (Drech) Accion de defendre qualqu’un contra una acusacion en justícia o dins los rapòrts socials.
- Caduna de las doas longas dents, caninas o incisivas, que sortisson de la boca d'unes mamifèrs e que se'n servisson per se defendre.
- Enebicion, interdiccion. Es defendut de, es interdit de.
- Defensa de fumar, defensa d’urinar, defensa de sonsa lo pelenc, defensa de parlar al conductor.
Antonims
Traduccions
.svg){kind=small}
Catalan 
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « defensa »
Etimologia
Del latin defensa (sens identic), deverbal de defendere bastit amb lo prefixe de- (« fòra de ») e del vèrb arcaíc fendere (« atacar »).
Prononciacion
- oriental [dəˈfɛn.sə]
- occidental[deˈfen.sa]
de | fen | sa (3)
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| defensa | defenses |
defensa femenin
Espanhòl 
Etimologia
Del latin defensa (sens identic), deverbal de defendere bastit amb lo prefixe de- (« fòra de ») e del vèrb arcaíc fendere (« atacar »).
Prononciacion
[deˈfen.sa]
de | fen | sa (3)
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| defensa | defensas |
defensa femenin
Latin
Prononciacion
de | fen | sa (3)
Nom comun
defensa femenin