dejós

Occitan

Etimologia

• Del latin vulgar *deosum, *diosum, del latin deorsum. Veire en italian giù, en romanés jos e en sard giòssu.

Prononciacion

/ded͡ʒus/, /ded͡ʒus/ França (Bearn) - Lengadocian : escotar « dejós »

Sillabas

de|jós

Advèrbi

dejós (lengadocian)

1. Per la partida, la fàcia inferiora.

Variantas dialectalas

• dessota (provençau)
• devath (gascon)

Antonims

• dessús

Traduccions

alemand: darunter (de), unterhalb (de) anglés: below (en), beneath (en), underneath (en) catalan: damunt (ca) basc: azpi (eu)

espanhòl: sota (ca), davall (ca) francés: dessous (fr) italian: sotto (it) portugués: abaixo (pt)

Nom comun

dejós masculin

1. Partida, fàcia inferiora d’una causa.
2. Quicòm de secret, d'amagat que cal se'n desfiar.
   • Lo dejós de las cartas.
3. (vestit) Primièra sisa de vestits tocant la pèl.
4. Planpè, sòtol, debàs d'un ostal.