desgràcia
Occitan
Etimologia
De gràcia amb lo prefix «des-»
Prononciacion
- lengadocian, gascon /desˈɣɾasjo̞/
- provençau /desˈgʀasjə/
Sillabas
des|grà|cia
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian, gascon | |
| Singular | Plural |
| desgràcia | desgràcias |
| [desˈɣɾasjo̞] | [desˈɣɾasjo̞s] |
desgràcia femenin
- Revirada de fortuna, casuda dins lo malaür
- Pèrda, privacion de las bònas gràcias d’una persona poderosa, d’una autoritat.
- Pèrda de l'estima, del crèdit que qualqu'un o quicòm gausissiá près de qualqu'un, d'un public.
- Casuda d’una reconeissença.
Variantas dialectalas
- disgràcia (gascon)
Sinonims
- desfortuna
- desgràciament (lengadocian)
- desonor / desaunor
- desfavor
- malastre
- revirada
Sinonims
Traduccions
Forma de vèrb
desgràcia
- tresena persona del singular del present de l'indicatiu de desgraciar
- segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de desgraciar
Catalan
Etimologia
De gràcia amb lo prefix «des-»
Prononciacion
- oriental /dəzˈɡɾasiə/, occidental /dezˈɣɾasia/
Sillabas
des|grà|cia
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| desgràcia | desgràcies |
desgràcia femenin