desjogar
Aparéncia
Occitan
Etimologia
De jogar amb lo prefix «des-».
Prononciacion
- lengadocian /desd͡ʒuˈɣa/
- gascon /desʒuˈɣa/
- França (Bearn) : escotar « desjogar »
Sillabas
des|jo|gar
Vèrb
desjogar
- Far mal escaire lo jòc de qualqu’un.
Variantas dialectalas
- desjugar (provençau)
Traduccions
Conjugason
Lengadocian
| Infinitiu | desjogar | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Gerondiu | desjogant | |||||
| Participi passat | ||||||
| singular | plural | |||||
| masculin | desjogat | desjogats | ||||
| femenin | desjogada | desjogadas | ||||
| Mòde indicatiu | ||||||
| nombre | singular | plural | ||||
| persona | primièra | segonda | tresena | primièra | segonda | tresena |
| ieu | tu | el ela |
nosautres nosautras |
vosautres vosautras |
eles elas | |
| Present | desjògui desjògue[N 1] |
desjògas | desjòga | desjogam | desjogatz | desjògan |
| Imperfach | desjogavi | desjogavas | desjogava | desjogàvem | desjogàvetz | desjogavan |
| Preterit | desjoguèri | desjoguères | desjoguèt | desjoguèrem | desjoguèretz | desjoguèron |
| Futur | desjogarai | desjogaràs | desjogarà | desjogarem | desjogaretz | desjogaràn |
| Condicional | desjogariái | desjogariás | desjogariá | desjogariam | desjogariatz | desjogarián |
| Mòde subjonctiu | ||||||
| nombre | singular | plural | ||||
| persona | primièra | segonda | tresena | primièra | segonda | tresena |
| ieu | tu | el ela |
nosautres nosautras |
vosautres vosautras |
eles elas | |
| Present | desjògue | desjògues | desjògue | desjoguem | desjoguetz | desjòguen |
| Imperfach | desjoguèssi | desjoguèsses | desjoguès desjoguèsse |
desjoguèssem | desjoguèssetz | desjoguèsson |
| Mòde imperatiu | ||||||
| nombre | singular | plural | ||||
| persona | primièra | segonda | tresena | primièra | segonda | tresena |
| ieu | tu | el ela |
nosautres nosautras |
vosautres vosautras |
eles elas | |
| Afirmatiu | — | desjòga ! | — | desjoguem ! | desjogatz ! | — |
| Negatiu | — | desjògues pas ! | — | desjoguem pas ! | desjoguetz pas ! | — |
| Nòtas | ||||||
| ||||||