Vejatz lo contengut

desjogar

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

De jogar amb lo prefix «des-».

Prononciacion

lengadocian /desd͡ʒuˈɣa/
gascon /desʒuˈɣa/
França (Bearn) : escotar « desjogar »

Sillabas

des|jo|gar

Vèrb

desjogar

  1. Far mal escaire lo jòc de qualqu’un.

Variantas dialectalas

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu desjogar
Gerondiu desjogant
Participi passat
singular plural
masculin desjogat desjogats
femenin desjogada desjogadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present desjògui
desjògue[N 1]
desjògas desjòga desjogam desjogatz desjògan
Imperfach desjogavi desjogavas desjogava desjogàvem desjogàvetz desjogavan
Preterit desjoguèri desjoguères desjoguèt desjoguèrem desjoguèretz desjoguèron
Futur desjogarai desjogaràs desjogarà desjogarem desjogaretz desjogaràn
Condicional desjogariái desjogariás desjogariá desjogariam desjogariatz desjogarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present desjògue desjògues desjògue desjoguem desjoguetz desjòguen
Imperfach desjoguèssi desjoguèsses desjoguès
desjoguèsse
desjoguèssem desjoguèssetz desjoguèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu desjòga ! desjoguem ! desjogatz !
Negatiu desjògues pas ! desjoguem pas ! desjoguetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)