diable

Occitan

Etimologia

Del latin diabolus, manlevat al grèc ancian διάβολος (diábolos).

Prononciacion

/ˈdjabble/, /ˈdjabble/

/ˈdjable/, /ˈdjable/ (gascon) (provençal)

/djɛble/, /djɛble/ (oèst naut lemosin, parlar en "è")

/ʣablə/, /ʣablə/ (vivaroaupenc, nòrd de la Valaas Occitanas, Archamola)

Sillabas

dia | ble

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
	Singular	Plural
Masculin	diable	diables
	[ˈdjabble]	[ˈdjabbles]
Femenin	diablessa	diablessas
	[djaˈbbleso]	[djaˈbblesos]

diable masculin

1. Reli. Èsser subrenatural e imortal, dotat de poders superiors malefics e que viu en infèrn, dins la religion crestiana.
2. Petit carriòt amb de ròdas baissas que permet de transportar de sacs, de caishas, d'objèctes divèrses.

Sinonims

• cohet (1) (gascon)

Parents

• diabolic, -a
• diabolicament

Traduccions

alemand: Teufel (de) masculin (1) anglés: devil (en) (1) catalan: diable (ca) masculin (1) espanhòl: diablo (es) masculin (1)

francés: diable (fr) masculin (1) (2) italian: diavolo (it) masculin (1) sard: diàulu (sc) masculin (1)