dialectica

Occitan

Etimologia

Del latin dialectica, del grèc ancian διαλεκτική

Prononciacion

lengadocian, gascon /djalekˈtiko̞s/, /djalekˈtiko̞s/

lengadocian /djaletˈtiko̞s/, /djaletˈtiko̞s/

provençau /djalekˈtiko̞s/, /djalekˈtiko̞s/

Sillabas

dia|lec|ti|ca

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
dialectica	dialecticas
[djalekˈtiko̞]	[djalekˈtiko̞s]

dialectica femenin

1. Metòde de rasonament, de questionament e d’interpretacion que consistís a analisar la realitat en metent en evidéncia las contradiccions d'aquela tot en cercant a passar enlà.
2. Seguida de rasonaments rigoroses que l'objectiu es d'emportar l’adesion de son interlocutor.
3. Dinamica relacionala caracterizada per un vai-e-ven entre doas posicions, caduna influenciant l'autra caduna son torn.

Traduccions

alemand: Dialektik (de) anglés: dialectic (en), dialectics (en) basc: dialektika (eu) catalan: dialèctica (ca) espanhòl: dialéctica (es) esperanto: dialektiko (eo) francés: dialectique (fr) italian: dialettica (it) ido: dialekto (io) polonés: dialektyka (pl) portugués: dialéctica (pt) (abans de 1990), dialética (pt) (ara)

Forma d'adjectiu

dialectica

1. femenin singular de dialectic