discrecionari
Occitan
Etimologia
- De discrecion amb lo sufix «-ari»
Prononciacion
- lengadocian, gascon /diskɾesjuˈnaɾi/
- provençau /diskʀesjuˈnaʀi/
Sillabas
dis|cre|cio|na|ri
Adjectiu
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Singular | Plural | |
| Masculin | discrecionari | discrecionaris |
| [diskɾesjuˈnaɾi] | [diskɾesjuˈnaɾis] | |
| Femenin | discrecionària | discrecionàrias |
| [diskɾesjuˈnaɾio̞] | [diskɾesjuˈnaɾio̞s] | |
discrecionari
- (Drech) Que lo poder de decidir es daissat a la discrecion, al jutjament, a causida, a la preferéncia, a la volontat de qualqu'un.
- (Per extension) Se ditz d'un poder quand es illimitat, sens contraròtle.