distrait
Aparéncia
Occitan
Etimologia
- De distraire
Prononciacion
- /disˈtɾajt/
Sillabas
dis|trait
Adjectiu
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Singular | Plural | |
| Masculin | distrait | distraits |
| [disˈtɾajt] | [disˈtɾajts] | |
| Femenin | distraita | distraitas |
| [disˈtɾajto̞] | [disˈtɾajto̞s] | |
distrait (lengadocian)
- Qu’a pas d’atencion per çò dit o fait, qu’es pas a l'escota de çò dit.
- Es tan distrait que se remembra de pas res.
- Qu'indica qu'òm es distrait.
- Un regard distrait.
Variantas dialectalas
Sinonims
Derivats
Parents
Traduccions
|
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| distrait | distraits |
| [disˈtɾajt] | [disˈtɾajts] |
distrait masculin, (femenin: distraita)
- Lo qu’es distrait de natura.
Forma de vèrb
distrait
- participi passat al masculin singular de distraire
Francés
Etimologia
- De distraire
Prononciacion
- /distʁɛ/
Sillabas
dis|trait
Nom comun e adjectiu
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Singular | Plural | |
| Masculin | distrait | distraits |
| [distʁɛ] | [distʁɛ] | |
| Femenin | distraite | distraites |
| [distʁɛt] | [distʁɛt] | |
distrait masculin
Forma de vèrb
distrait
- participi passat al masculin singular de distraire