entièr

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin latin integer (« non tocat »), de tangō (« tocar »).

Prononciacion

Sillabas

en | tièr (2)

Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
Masculin entièr entièra
[en.'tjɛ] [en.'tjɛ.ro̞]
Femenin entièra entièras
[en.'tjɛs] [en.'tjɛ.ro̞s]

entièr masculin

  1. Que conten totas las partidas, o que se considèra dins tota son espandida.
    • Esperar una ora entièra.
    • Legir un libre tot entièr.
  2. (matematicas) Se dich dels nombres compausats d’una o mai unitats.
    • Los nombres entièrs inclusisson los nombres naturals.
  3. (figurat) Que foguèt tocat per pas una alteracion.
    • Aver una entièra fisança en Dieu.
    • Conservar sa rason tota entièra.
    • Laisser une entière liberté à ses amis.
    • La question demora entièra : la question demora intacta, es sempre la meteissa.
  4. (figurat) Que tolèra pas cap d'atenuacion dins sas opinions, dins ses conviccions, que se daissa pas entamer par la discussion.
    • Es un òme entièr, opiniatre.
  5. (Al masculin) Qu'es pas castrat.
    • Caval entièr.

Variantas dialectalas

Traduccions


Nom comun

Declinason
Singular Plural
entièr entièrs

entièr

  1. Substantiu de l’adjectiu.
    • Dins son entièr, en lor entièr : que ten pas res de cambiar, d’alterat, qu'es encara dins lo mèteis estat qu’antan.
    • Lo passatge es citat dins son entièr dins lo libre.
  2. (lexic matematic) Nombre entièr.