eritrocit

Occitan

Etimologia

bastit amb lo grèc ancian ἐρυθρός « roge » e κύτος, « cavitat, cellula ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /eɾitɾuˈsit/, /eɾitɾuˈsit/

provençau /eʀitʀuˈsit/, /eʀitʀuˈsit/

Locucion nominala

eritrocit masculin

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
eritrocit	eritrocits
[eɾitɾuˈsit]	[eɾitɾuˈsits]

Un eritrocit uman

1. (fisiologia) Cellula del sang en forma de disc biconcau a çò dels mamifèrs, ovals a çò dels aucèls, sens nuclèu per l’èsser uman, contenent d’emoglobina que li balha sa color roge, e que carga d’oxigèn (O₂) los palmons per lo liurar a las cellulas dels organs; mentretant, pren lo gas carbonic (CO₂) e los autres degalhs per los escampar.

Sinonims

• ematia
• globul roge / globule roge

Vocabulari aparentat

• leucocit

Traduccions

alemand: Erythrozyt (de) anglés: erythrocyte (en) basc: eritrozito (eu) catalan: eritròcit (ca) espanhòl: eritrocito (es) francés: érythrocyte (fr) italian: eritrocito (it), eritrocita (it) portugués: eritrócito (pt)