estancar

Occitan

Etimologia

D'origina escura. Belèu d'un latin vulgar *stānticāre.

Prononciacion

/estaŋˈka/, /estaŋˈka/

França (Bearn) - Gascon : escotar « estancar »

Vèrb

estancar vb.int.

1. Arrestar o reténer quicòm, en particular l'aiga.

Traduccions

anglés: to stop (en) catalan: estancar (ca)

francés: arrêter (fr), retenir (fr)

Conjugason

Lengadocian

Infinitiu	estancar
Gerondiu	estancant
Participi passat
	singular			plural
masculin	estancat			estancats
femenin	estancada			estancadas
Mòde indicatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Present	estanqui estanque	estancas	estanca	estancam	estancatz	estancan
Imperfach	estancavi	estancavas	estancava	estancàvem	estancàvetz	estancavan
Preterit	estanquèri	estanquères	estanquèt	estanquèrem	estanquèretz	estanquèron
Futur	estancarai	estancaràs	estancarà	estancarem	estancaretz	estancaràn
Condicional	estancariái	estancariás	estancariá	estancariam	estancariatz	estancarián
Mòde subjonctiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Present	estanque	estanques	estanque	estanquem	estanquetz	estanquen
Imperfach	estanquèssi	estanquèsses	estanquès estanquèsse	estanquèssem	estanquèssetz	estanquèsson
Mòde imperatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Afirmatiu	—	estanca !	—	estanquem !	estancatz !	—
Negatiu	—	estanques pas !	—	estanquem pas !	estanquetz pas !	—
Nòtas