estancar

Un article de Wikiccionari.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Occitan Flag of Occitania (with star).svg

Etimologia

D'origina escura. Belèu d'un latin vulgar *stānticāre.

Prononciacion

[estaŋˈka]

França (Bearn) - Gascon : escotar « estancar »

Open book 01.svgVèrb

estancar vb.int.

  1. Arrestar o reténer quicòm, en particular l'aiga.

Reviradas

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu estancar
Gerondiu estancant
Participi passat
singular plural
masculin estancat estancats
femenin estancada estancadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present estanqui
estanque[N 1]
estancas estanca estancam estancatz estancan
Imperfach estancavi estancavas estancava estancàvem estancàvetz estancavan
Preterit estanquèri estanquères estanquèt estanquèrem estanquèretz estanquèron
Futur estancarai estancaràs estancarà estancarem estancaretz estancaràn
Condicional estancariái estancariás estancariá estancariam estancariatz estancarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present estanque estanques estanque estanquem estanquetz estanquen
Imperfach estanquèssi estanquèsses estanquès
estanquèsse
estanquèssem estanquèssetz estanquèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu estanca ! estanquem ! estancatz !
Negatiu estanques pas ! estanquem pas ! estanquetz pas !
Nòtas
  1. Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)