estigmata
Occitan
Etimologia
- pel latin stigma, stigmatis (« estigmata »), del grèc ancian στίγμα « fissada, marca al fèrre roge, estigmata ».
Prononciacion
- lengadocian /estimˈmato̞/
- lengadocian, gascon /estigˈmato̞/
- provençau /estigˈmatə/
Sillabas
es|tig|ma|ta
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| estigmata | estigmatas |
| [estigˈmato̞] | [estigˈmato̞s] |
estigmata masculin
- (Botanica) Tèrme superior d’un estil d’un pistil d’una flor.
- Marca, cicatritz que daissa una plaga.
- (Catholicisme, al plural) La cinc plagas de Jèsus Crist, que, per mimetisme, de sants auriàn agudas als pés, a las mans e al costat.
- (Sens figurat) Marca d’infamia.
- (Entomologia) Orificis de las traquèas, organ respiratòri plaçat suls costats del còrs dels insèctes.