exponent
Aparéncia
Occitan
Etimologia
Del latin exponens, -ntis, participi present de exponĕre, «expausar»
Prononciacion
- lengadocian /et͡spuˈnent/
- gascon /ekspuˈnent/
- provençau /ekspuˈnẽⁿ/
Sillabas
ex|po|nent
Nom comun
exponent masculin
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| exponent | exponents |
| [et͡spuˈnent] | [et͡spuˈnents] |
- (Matematicas) Nombre qu'exprimís lo gra d’una poténcia.
- Dos es l’exponent del carrat, tres es aquel del cub.
- (Tipografia) Notacion superiora a drecha, de còrs mendre, simetric de l’indici.
- En quimia, la carga d’un ion s'escriu atal en exponent: Fe2+ pels ions ferroses.
Derivats
Traduccions
|
|
Anglés
Etimologia
Del latin exponens, -ntis, participi present de exponĕre, «expausar»
Prononciacion
- anglés general /ɛkˈspəʊnənt/, /ˈɛkspənənt/, /ɪkˈkspəʊnənt/
- anglés american /ɛkˈspoʊnənt/, /ˈɛkspoʊnənt/
- anglés australian /ekˈspəʉnənt/
Sillabas
ex|po|nent
Nom comun
exponent
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| exponent | exponents |
Catalan
Etimologia
Del latin exponens, -ntis, participi present de exponĕre, «expausar»
Prononciacion
- Oriental: central /əkspuˈnen/, balear /əkspoˈnent/, /əkspuˈnen/
- Occidental: nord-occidental /ekspoˈnen/, valencian /ekspoˈnent/, /ekspoˈnen/
Sillabas
ex|po|nent
Nom comun
exponent masculin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| exponent | exponents |