filosòfe

Un article de Wikiccionari.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Occitan Flag of Occitania (with star).svg

Etimologia

Del grèc ancian φιλόσοφος, philósophos (« aquel qu'aima la saviesa »).

Prononciacion

[filu'zɔfe]

Sillabas

fi | lo | sò | fe (4)

Open book 01.svgNom comun

Declinason
Dialècte : provençau
Singular Plural
filosòfe filosòfes
[filu'zɔfe]

filosòfe masculin (femenin: filosòfa) (auvernhat) (gascon) (lemosin) (provençau) (vivaroaupenc)

  1. Persona que practica la filosofia.
  2. (per extension) Persona que cultiva sa rason, que conforma sa conducha amb de principis e trabalha a fortificar son arma contra lo destin ; persona que ten un comportament inspirat per la saviesa.
  3. Persona que fa una vida tranquilla e retirada, fòra de l’embarràs deis afars.
  4. (pejoratiu) Personatge pensatiu, que manca dau sens deis realitat.

Variantas dialectalas

Reviradas

Open book 01.svgAdjectiu


Declinason
Singular Plural
Masculin filosòfe filosòfes
[filu'zɔf] [filuˈzɔfs]
Femenin filosòfa filosòfas
[filu'zɔfo̞] [filu'zɔfo̞s]

filosòfe masculin

  1. Qu'es resignat, qu'endura amb saviesa e fòrça d’arma leis espròvas.
    • Se mostrèt plan filosòfe en l'escasença.

Open book 01.svgForma de vèrb


filosòfe

  1. Promiera persona dau singular dau present de l'indicatiu de filisofar.
  2. Tresena persona dau singular dau present de l'indicatiu de filisofar.