forçar

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin popular fortiare, de fŏrtĭa (« fòrça »), plural neutre substantivat de fŏrtis (« coratjós », « fèrme », « valorós »).

Prononciacion

/fuɾˈsa/, provençau /fuʀˈsa/ França (Bearn) : escotar « forçar »

Sillabas

for|çar

Vèrb

forçar

  1. Trencar, rompre, dobrir quicòm amb violéncia.
  2. Falsar, gimblar, damatjar per una manòbra violenta.
    • Forçar un muscle, una articulacion.
  3. Prene per fòrça, conhar.
    • Forçar los obstacles.
  4. Constrénher o obligar a quicòm.
    • Forçar qualqu’un a far quicòm.
    • Forcer las escasenças.
  5. Obligar a donar son consentiment.
  6. Butar per far mai o tròp, d'esfòrç.
    • Forçar sa votz, Far d'esfòrces de votz.
    • Forçar le pas, l'anar, Començar a caminar mai rapidament.
  7. Metre tròp de quantitat, aumentar d'un biais inconsiderat.
    • Forçar la dòsi d’una medecina.
  8. (òrt) Far donar artificialament mai qu’aurián donat naturalament, per las plantas.

se forçar

  1. Se constrénher, far esfòrç sus se meteis.

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin popular fortiare, de fŏrtĭa (« fòrça »), plural neutre substantivat de fŏrtis (« coratjós », « fèrme », « valorós »).

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « forçar »

Prononciacion

Oriental: /furˈsa/ Occidental: nord-occidental /forˈsa/, valencian /forˈsaɾ/

Sillabas

for|çar

Vèrb

força

  1. forçar

Portugués

Etimologia

Del latin popular fortiare, de fŏrtĭa (« fòrça »), plural neutre substantivat de fŏrtis (« coratjós », « fèrme », « valorós »).

Prononciacion

Portugal: /foɾˈsaɾ/, Brasil: /foɾˈsa(ɾ)/, /fohˈsa(ɾ)/

Sillabas

for|çar

Vèrb

forçar

  1. forçar