gentil

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

(Adj e Nom 1) Del latin gentilis « de la familha, de (la) raça » de gens (« raça, tribú, nacion, familha »).
(Nom 2) Del latin ecclesiastic gentiles (« los barbars, los pagans »)

Prononciacion

/d͡ʒen'til/

Sillabas

gen|til

Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
Masculin gentil gentils
[d͡ʒen'til] [d͡ʒen'tils]
Femenin gentila gentilas
[d͡ʒen'tilo̞] [d͡ʒen'tilo̞s]

gentil

  1. Agradiu, brave. Que ten un cèrt graubi, un cèrt agradatge delicat.
    • Quitament se ten de mancas, l'òme nos agrada, que sèm gentils.
    • Una gentilla pensada.
  2. Suau, traquille
    • Los enfants foguèron gentils uèi.
  3. Nòble.
    • Un gentil companh.

Sinonims

Antonims

Traduccions

Nom comun 1

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
gentil gentils
[d͡ʒen'til] [d͡ʒen'tils]

gentil masculin (femenizacion: gentilla)

  1. (art) Personatge d’una òbra de ficcion qu'incara lo ben, per oposicion al marrit que fa lo mal.

Nom comun 2

gentil masculin (subretot utilizat al plural: gentils)

  1. (religion) Non-josieu, se dit dins lo Novèl Testament dels primièrs crestians non-josieus e de l’ensemble dels pagans.