giure
Occitan
Etimologia
Probablament d'una basa celtica *gēbros, gēbrā
Prononciacion
/ˈd͡ʒiwɾe/
Nom comun
giure masculin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| giure | giures |
| [ˈd͡ʒiwɾe] | [ˈd͡ʒiwɾes] |
- Cristals de glaç eissit de la nèbla, que quora fa fòrça freg se depausan sus las superfícias verticalas o las plantas.
- e blanc lo camin, e blanc lo gèu, e blanc l'aiga petrificada, e blancas las èrbas, cristaus de giure, mond minerau, e los raulets, e la rusca dels aubres, d'aquí, d'alai.
- (Max Roqueta, La trèva de nuòch, dins Verd Paradís II.)
Variantas dialectalas
Traduccions
|
|