glauc

Veire tanben : glauç

Occitan

Etimologia

Pel latin glaucus « verd blavenc » del latin γλαυκός « lusent, d'un grise blavenc o verd blavenc » de Γλαῦκος, divinitat marina.

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈglawk/, /ˈglawk/

provençau /ˈglaw/, /ˈglaw/

Sillabas

glauc

Adjectiu

glauc

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	glauc	glaucs
	[ˈglawk]	[ˈglawks]
Femenin	glauca	glaucas
	[ˈglawko̞]	[ˈglawko̞s]

1. D'un verd que tira cap al blau.
2. Que manca de treslús, qu'es lugubre.
3. Que dona una marca de tristum; qu'inspira la mesfisança.

Sinonims

Verd gaireben

• verdal
• verdàs
• verdastre
• verdenc
• verdós

Que manca de treslús, qu'es lugubre.

• malsan
• opac
• sorn

Que dona una marca de tristum, de mesfisança.

• lugubre
• sinistre
• lusc
• òrre
• sordid

Derivats

• glaucescent
• glaucòma
  • glaucomatós
• glauconita
  • glauconifèr

Traduccions

Que dona una marca de tristum; qu'inspira la mesfisança
alemand: gruselig (de) anglés: grim (en) basc: catalan: tètric (ca), sinistre (ca) espanhòl: sombrío (es), triste (es) francés: glauque (fr), louche (fr), louche (es) italian: losco (it), cupo (it), sinistro (it) portugués: sombrio (pt), sinistro (pt)

Nom comun

glauc masculin

Declinason
Singular	Plural
glauc	glaucs

glocus atlanticus

1. (zoologia) Mollusc nudibrànquias marin de color blau marin argentat.

Catalan

Etimologia

Pel latin glaucus « verd blavenc » del latin γλαυκός « lusent, d'un grise blavenc o verd blavenc » de Γλαῦκος, divinitat marina.

Prononciacion

/ɡɫawk/, /ɡɫawk/

Sillabas

glauc

Adjectiu

glauc

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	glauc	glaucs
Femenin	glauca	glauques

1. D'un verd que tira cap al blau.
2. (botànica) Cobèrt de pruina o floridura d’aspecte grisenc, blavenc.

Nom comun

glauc masculin

Declinason
Singular	Plural
glauc	glaucs

1. glauc ^(oc)