grantir

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Denominal de garant e sufixe -ir.

Prononciacion

/gaɾan'ti/

ga | ran | tir (3)

Vèrb

garantir

  1. (Drech) Se portar garant, respondre de quicòm, del manten, de l’execucion o de la valor d’una causa.
  2. Far fisança.
  3. Assegurar qualqu'un o quicòm contra un damatge, un perilh, etc.

Variantas dialectalas

Traduccions

Conjugason

Lengadocian
Infinitiu garantir
Gerondiu garantissent
Participi passat
singular plural
masculin garantit garantits
femenin garantida garantidas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present garantissi garantisses garantís garantissèm garantissètz garantisson
Imperfach garantissiái garantissiás garantissiá garantissiam garantissiatz garantissián
Preterit garantiguèri garantiguères garantiguèt garantiguèrem garantiguèretz garantiguèron
Futur garantirai garantiràs garantirà garantirem garantiretz garantiràn
Condicional garantiriái garantiriás garantiriá garantiriam garantiriatz garantirián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Present garantisca garantiscas garantisca garantiscam garantiscatz garantiscan
Imperfach garantiguèsse garantiguèsses garantiguèsse garantiguèssem garantiguèssetz garantiguèsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu el
ela
nosautres
nosautras
vosautres
vosautras
eles
elas
Afirmatiu garantís ! garantiscam ! garantissetz !
Negatiu garantiscas pas ! garantiscam pas ! garantiscatz pas !

Catalan

Etimologia

Denominal de garant e sufixe -ir.

Prononciacion

Oriental: /ɡə.ɾənˈti/ Occidental: nord-occidental /ɡa.ɾanˈti/, valencian /ɡa.ɾanˈtiɾ/

ga | ran | tir (3)

Vèrb

garantir

  1. grantir

Francés

Etimologia

Denominal de garant e sufixe -ir.

Prononciacion

/ɡa.ʁɑ̃.tiʁ/

ga | ran | tir (3)

Vèrb

garantir

  1. grantir
  2. aparar

Espanhòl

Etimologia

Denominal de garant e sufixe -ir.

Prononciacion

/ga.ɾan̪ˈtiɾ/

ga | ran | tir (3)

Vèrb

garantir

  1. grantir

Portugués

Etimologia

Denominal de garant e sufixe -ir.

Prononciacion

[?]

ga | ran | tir (3)

Vèrb

garantir

  1. grantir