guisa

Occitan

Etimologia

Del protogermanic *wisa

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈgizo̞/, /ˈgizo̞/

provençau /ˈgizə/, /ˈgizə/

Sillabas

gui|sa

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
guisa	guisas
[ˈgizo̞]	[ˈgizo̞]

guisa femenin

1. Manièra, biais, fantasia
2. (passat) Avís
3. (passat) Genre, espècia.

Locucions derivadas

• en guisa de

Derivats

• desguisar

Traduccions

alemand: Weise (de) anglés: guise (en) basc: catalan: guisa (ca)

espanhòl: guisa (es) francés: guise (fr) italian: guisa (it) portugués: guisa (pt)

Catalan

Etimologia

Del protogermanic *wisa

Prononciacion

oriental /ˈɡizə/, /ˈɡizə/, occidental /ˈɡiza/, /ˈɡiza/

Sillabas

gui|sa

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
guisa	guises

guisa femenin

1. guisa ^(oc)

Forma de vèrb

guisa

1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de guisar (cosinar)
2. segonda persona del singular de l'indicatiu afirmatiu de guisar (cosinar)

Espanhòl

Etimologia

Del protogermanic *wisa

Prononciacion

/ˈɡisa/, /ˈɡisa/

Sillabas

gui|sa

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
guisa	guisas
[ˈɡisa]	[ˈɡisas]

guisa femenin

1. guisa ^(oc)
2. (passat) Volontat, enveja.
3. (passat) Classa, qualitat.

Forma de vèrb

guisa

1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de guisar (cosinar)
2. segonda persona del singular de l'indicatiu afirmatiu de guisar (cosinar)

Italian

Etimologia

Del protogermanic *wisa

Prononciacion

/ˈɡwiza/, /ˈɡwiza/

Sillabas

gui|sa

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
guisa	guise
[ˈɡwiza]	[ˈɡwize]

guisa femenin

1. guisa ^(oc)

Portugués

Etimologia

Del protogermanic *wisa

Prononciacion

Portugal /gˈizɐ/, /gˈizɐ/

Brasil /gˈizɐ/, /gˈizɐ/, /gˈizə/, /gˈizə/

Sillabas

gui|sa

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
guisa	guisas

guisa femenin

1. guisa ^(oc)
2. (ornitologia) Vanèl

Forma de vèrb

guisa

1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de guisar (fregir)
2. segonda persona del singular de l'indicatiu afirmatiu de guisar (fregir)