incube

Occitan

Etimologia

Del latin incubus, compausat de in «dessús» e cubare «colcar».

Prononciacion

/inˈkybe/, /inˈkybe/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
incube	incubes
[inˈkybe]	[inˈkybes]

incube masculin

1. Demòni que, segon l’opinion populara, pren l’aparéncia d’un òme e apareisseriá de nuèch per enganar sexualament una femna pendent son sòm.

Variantas

• incub

Antonims

• sucube

Parents

• incubacion
• incubador
• incubar
• incubat

Traduccions

alemand: Alp (de), Inkubus (de) anglés: incubus (en) basc: catalan: íncub (ca), íncube (ca)

espanhòl: incubo (es) francés: incube (fr) italian: incubo (it) portugués: incubo (pt)

Vèrb

incube

1. Primièra persona del singular del present de subjonctiu de incubar
2. Tresena persona del singular del present de subjonctiu de incubar

Francés

Etimologia

Del latin incubus, compausat de in «dessús» e cubare «colcar».

Prononciacion

/ɛ̃kyb/, /ɛ̃kyb/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
incube	incubes
[ɛ̃kyb]

incube masculin

1. incube

Vèrb

incube

1. Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de incuber
2. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de incuber
3. Primièra persona del singular del present de subjonctiu de incuber
4. Tresena persona del singular del present de subjonctiu de incuber
5. Segonda persona del singular de l'imperatiu de incuber