intima

Occitan

Etimologia

Del latin intimus superlatiu de intus (« dedins »).

Prononciacion

/inˈtimo̞/, /inˈtimo̞/, provençau /ĩⁿˈtimo̞/, /ĩⁿˈtimo̞/

Sillabas

in|ti|ma

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
intima	intimas
[inˈtimo̞]	[inˈtimo̞s]

intima femenin, (equivalent masculin: intim / intime)

1. Femna fòrca pròcha.

Forma d'adjectiu

intima

1. Femenin singular de intim / intime

Forma de vèrb

intima

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de imtimar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de imtimar.

Espanhòl

Prononciacion

/in̪ˈtima/, /in̪ˈtima/

Forma de vèrb

intima

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de imtimar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de imtimar.

Francés

Prononciacion

França (Mülhausen) : escotar « intima »

Prononciacion

/ɛ̃tima/, /ɛ̃tima/

Forma de vèrb

intima

1. Tresena persona del singular del passar simple de l'indicatiu de intimer.

Italian

Prononciacion

/'intima/, /'intima/

Forma d'adjectiu

intima

1. Femenin singular de intimo.

Portugués

Prononciacion

[?]

Forma de vèrb

intima

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de imtimar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de imtimar.