marqués
Aparença
![]() |
Occitan
Etimologia
Prononciacion
- lengadocian, gascon /maɾˈkes/
- provençau /maʀˈkes/
Sillabas
mar|qués
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : langadocian, gascon | |
Singular | Plural |
marqués | marqueses |
[maɾˈkes] | [maɾˈkezes] |
marqués masculin
- (Istòria) Senhor prepausat a la garda de las marchas, de las frontièras d’un Estat.
- (Noblesa) Títol de dignitat qu’òm donava a lo que teniá una tèrra de marquesat.
marqués masculin, (femenin: marquesa)
Derivats
Traduccions
Catalan
Prononciacion
Sillabas
mar|qués
Forma de vèrb
marqués
- primièra persona del sigular del present del subjonctiu de marcar
- tresena persona del sigular del present del subjonctiu de marcar
Espanhòl
Etimologia
Prononciacion
- /mɑrˈkes/
Sillabas
mar|qués
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
marqués | marqueses |
[mɑrˈkes] | [mɑrˈkeses] |
marqués masculin, (femenin: marquesa)