museta
Aparéncia
Occitan
Etimologia
- De mus
Prononciacion
- lengadocian, gascon /myˈzeto̞/
- provençau /myˈzetə/
Sillabas
mu|se|ta


Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| museta | musetas |
| [myˈzeto̞] | [myˈzeto̞s] |
museta femenin
- (Musica) Instrument de musica de vent que lo bufet es mogut pel movement del braç; mena de bodega, de cabreta.
- (Musica) Instrument de musica de vent; mena de calamèla
- (Per analogia) Un dels jòc de lenguetas de l’òrgue.
- (Musica, per metonimia) Aire jogat per aquel tipe d'instrument.
- (Per metonimia) Dança acompanhada per aquel tipe d'instrument.
- Saqueta, mai que mai portada en bandolièra, dins la quala los soldats, los toristas, los escolièrs, etc., pòrtan de provisions o daquòsses: biaça, sarron
Traduccions
| cabreta | |
|---|---|
| mena de flaüta | |
|---|---|
| saqueta | |
|---|---|