ostentacion

Occitan

Etimologia

Del latin ostentatio.

Prononciacion

/ustentaˈsju/, /ustentaˈsju/, procençau /ustẽⁿtaˈsjũⁿ/, /ustẽⁿtaˈsjũⁿ/

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
ostentacion	ostentacions
[ustentaˈsju]	[ustentaˈsjus]

ostentacion

1. Accion d’ostentar o de mostrar.
2. (especialament) Exibicion, facha amb afectacion, de quicòm que flata la vanitat.

Parents

• ostensible
• ostension
• ostensòri
• ostentar
• ostentós

Traduccions

alemand: Prunksucht (de) anglés: ostentation (en), flaunting (en) basc: nabarmenkeria (eu) catalan: ostentació (ca)

espanhòl: ostentación (es) francés: ostentation (fr) italian: ostentazione (it) portugués: ostentação (pt)