péber

Occitan

Etimologia

Deu latin pĭpĕr.

Prononciacion

/ˈpeβe/, /ˈpeβe/

França (Bearn) - Gascon : escotar « péber »

Sillabas

pé | ber (2)

Nom comun

Declinason
Dialècte : gascon
Singular	Plural
péber	pébers
[ˈpeβe]	[ˈpeβes]

pebre masculin (gascon)

1. Espècia d'origina orientau, frut de peberèr hèra emplegat en cosina en granetas moludas o brojadas, de sabor picanta.

Variantas dialectalas

• pebre

Derivats

empeberar peberar peberejar peberèr peberèra peberós peberut

peberat peberejar pebrada pebrina pebron pebròt

Traduccions

alemand: Pfeffer (de) masculin anglés: pepper (en) cannada: ಮೆಣಸು (kn) catalan: pebre (ca) masculin danés: peber (da) espanhòl: pimienta (es) femenin esperanto: pipro (eo) finlandés: pippuri (fi) francés: poivre (fr) masculin

grèc: πιπέρι (el) neutre italian: pepe (it) masculin neerlandés: peper (nl) ongrés: bors (hu) polonés: pieprz (pl) portugués: pimenta (pt) romanés: piper (ro) ucraïnian: перец (uk)